Espectacle en català i castellà
1h. 20min.
Fitxa artística
Autoria i Dramatúrgia: Gemma Brió i Norbert Martínez (a partir del procés de creació de la Cia. Les Llibertàries)
Direcció: Norbert Martínez
Interpretació: Gemma Brió i Tàtels Pérez
Tècnic-actor: Enric Alarcón
Disseny de vídeo i Audiovisuals: Mar Orfila
Escenografia i vestuari: Cia. Les Llibertàries
Disseny de la il·luminació: Enric Alarcón
Disseny del so: Ramon Ciércoles
Producció executiva: La Brutal
Una coproducció de Les Llibertàries amb el Grec 2018 Festival de Barcelona i la col·laboració de La Brutal i de Badalona Cultura
Sinopsi
Potser aquest muntatge tindrà alguna cosa a veure amb l’obra de Calderón de la Barca. O potser no. És fa difícil de saber, però aquesta és una obra de creació filosòfico-còmica que parla de la postveritat, així que deixeu les certeses a la porta.
Són més de les deu del matí i la Mar (de nom artístic Mürfila), una de les actrius de ¿La vida es sueño? no s’ha presentat a l’assaig. Potser se la podria trobar fent ús de les xarxes socials que no dormen mai i que ens tenen controlats en tot moment. Potser se li podria enviar un WhatsApp o bé consultar el seu Facebook, el Twitter o el seu compte d’Instagram… Perquè possiblement mitjançant les xarxes podríem saber alguna cosa d’ella. Però, serà veritat el que esbrinem? O potser tot seran conjectures, hipòtesis o rumors?
A partir d’aquest plantejament, la companyia Les Llibertàries analitza amb humor però fent-se preguntes i cercant respostes, un concepte que ha pres forma als nostres dies i que abans coneixíem amb noms diversos: ahir era manipulació o demagògia, avui és postveritat… L’espectacle es pregunta quina és la nostra responsabilitat individual en la creació d’aquest monstre i fins a quin punt tenim evidències que demostrin que aquelles coses que ens expliquen o que veiem a les xarxes, i que després contribuïm a difondre, són realment veritat. O si potser és que això ja no ens importa perquè vivim en una bombolla, en un somni i, ja se sap que els somnis només són això: somnis.
És la nova creació escènica d’una companyia que es va donar a conèixer amb el muntatge Llibert i que parla en els seus espectacles d’assumptes que ens afecten directament, aquells afers particulars que acaben essent un reflex del que és universal. Un humor singular i un llenguatge escènic, verbal i visual rabiosament actual són algunes de les característiques dels espectacles de Les Llibertàries.
Són més de les deu del matí i la Mar (de nom artístic Mürfila), una de les actrius de ¿La vida es sueño? no s’ha presentat a l’assaig. Potser se la podria trobar fent ús de les xarxes socials que no dormen mai i que ens tenen controlats en tot moment. Potser se li podria enviar un WhatsApp o bé consultar el seu Facebook, el Twitter o el seu compte d’Instagram… Perquè possiblement mitjançant les xarxes podríem saber alguna cosa d’ella. Però, serà veritat el que esbrinem? O potser tot seran conjectures, hipòtesis o rumors?
A partir d’aquest plantejament, la companyia Les Llibertàries analitza amb humor però fent-se preguntes i cercant respostes, un concepte que ha pres forma als nostres dies i que abans coneixíem amb noms diversos: ahir era manipulació o demagògia, avui és postveritat… L’espectacle es pregunta quina és la nostra responsabilitat individual en la creació d’aquest monstre i fins a quin punt tenim evidències que demostrin que aquelles coses que ens expliquen o que veiem a les xarxes, i que després contribuïm a difondre, són realment veritat. O si potser és que això ja no ens importa perquè vivim en una bombolla, en un somni i, ja se sap que els somnis només són això: somnis.
És la nova creació escènica d’una companyia que es va donar a conèixer amb el muntatge Llibert i que parla en els seus espectacles d’assumptes que ens afecten directament, aquells afers particulars que acaben essent un reflex del que és universal. Un humor singular i un llenguatge escènic, verbal i visual rabiosament actual són algunes de les característiques dels espectacles de Les Llibertàries.