Algo

Algo

del 10 de desembre de 2012 al 4 de gener de 2013
GUIÓ I DIRECCIÓ: Àlex Mañas
Sinopsi

Algo és un retrat de la societat obsessiva per la innovació. Algo és un retrat de l'home que cerca -a qualsevol preu- la seva distinció.
Algo es compon de tres actes, cadascun d'ells conté una història independent a les altres. L'estructura de les històries i els objectius dels nostres protagonistes és el que dóna unitat a l'obra. En el primer acte (Algo distintiu) quatre polítics busquen un esdeveniment-obra que distingeixi a la ciutat, "algo únic i irrepetible". En el segon acte (Algo diferent) dos joves matrimonis burgesos busquen sortir de la quotidianitat un dissabte a la nit, persegueixen una activitat d'oci diferent, trencadora, "sense idees preconcebudes" ... En el tercer acte (Algo genuí) quatre alumnes d'un curs d'autoajuda busquen el sentit a la seva existència a través d'uns exercicis que els permetran trobar la seva individualitat.

En definitiva, tres històries amb un denominador comú; la recerca d'algo que sembla que ha de ser el remei a la nostra frustrant, rutinària i avorrida existència.

Durada: 1 h 20 minuts

GUIÓ I DIRECCIÓ: Àlex Mañas

REPARTIMENT:
Aina Clotet
Hèctor Claramunt
Ivan Massagué
Carmela Poch

ASSESSORAMENT ARTÍSTIC: José Novoa
MÚSICA ORIGINAL: Manu Guix
IL·LUMINACIÓ: Israel Quintero

PRODUCCIÓ: En Cursiva

“Debut profesional del joven Àlex Mañas, que lo hace por partida doble: como autor y como director, Algo es un espectáculo radicalmente joven, en el texto, en la interpretación y ritmo y en el montaje… En la primera pieza se plantea con gran ironía y desde un humor que roza el absurdo, la política de escaparate. (…) Algo es un espectáculo original, muy directo, representado a un ritmo frenético que provoca continuas risas en el público… (…) Un montaje atractivo que se apoya en un provocativo sentido del humor absurdo y en una ironía referida a temas que nos afectan”.  Gonzalo Pérez de Olaguer

 “Algo…, compta amb un equip de joves, com ell mateix, abocats amb entusiasme als personatges que incorporen i amb unes enormes ganes de conectar amb el públic, cosa que aconsegueixen a bastament. (…) L'espectacle es compon de tres peces curtes independents amb un comú denominador, l'afany que experimenta l'animal humà contemporani de buscar sense descans alguna cosa nova, distintiva, diferent, genuïna. En la primera seqüència la dèria es planteja des de la política d'aparador a què les democràcies occidentals ens tenen acostumats, on la mà de la corrupció mou com titelles els partits i els seus representants, i alimenta les sovint induïdes necessitats de canvi, de progrés, de modernitat, sempre convençuts que donen al poble allò que necesita, ni que sigui pel sac. A la segona peça l'obstinació parteix de la relació de parella… (…) Les dues primeres escenes són d'un ritme trepidant, amb diàlegs agredolços, a mig camí entre l'absurd i l'humor desbocat, que trenen situacions sostingudes i hilarants.” Francesc Massip